“Ficar-hi el nas: essències i fragàncies naturals” a la Pineda de Vila-seca fins el 31 d’agost

La Pineda de Vila-seca. Costa Daurada. L’Obra Social de la Caixa porta a Vila-seca, fins el 31 d’agost, l’exposició “Ficar-hi el nas: essències i fragàncies naturals”.  Aquesta és la primera vegada que es pot veure aquesta mostra mitjançant un nou recurs anomenat ExpoCaixa. Es podrà visitar al parc del Pinar del Perruquet de la Pineda de Vila-seca, de dilluns a diumenge i festius, d’11 a 14 h i de 18 a 23 h. L’exposició permet olorar fragàncies tan naturals com la farigola, el gessamí, el sàndal o la llimona, però també olorar la fastigosa secreció líquida de la civeta (un petit animal africà), amb la qual, segons la llegenda, es perfumava el rei Salomó. Ficar-hi el nas és una aproximació al món de les olors que ofereix als visitants la possibilitat de desenvolupar, a través de 26 aromes exposades, el gran oblidat dels cinc sentits: l’olfacte. En aquest cas, el públic podrà conèixer diferents plantes aromàtiques i espècies, flors i fruites i animals, les bases científiques de l’olfacció, els aspectes culturals i històrics de la relació de l’ésser humà amb el món de les olors i els records que aquestes evoquen. Per què existeixen les olors? Perquè es pugui donar una sensació olfactiva és necessari, en primer lloc, que l’element desprengui partícules, és a dir, que alliberi molècules. Com que l’olfacció s’esdevé per contacte, no podem olorar si no es produeix aquest fenomen; aquest és el cas dels minerals en general, els objectes metàl·lics, el vidre i l’aigua, que no fan olor (l’aigua, si en fa, és perquè conté alguna cosa més, por exemple clor). En segon lloc, cal que aquestes partícules siguin transportades per un medi físic, com l’aire o l’aigua, fins a arribar al nostre òrgan olfactiu. Finalment, també és necessari que les cèl·lules d’aquest òrgan siguin sensibles a la substància olorosa i que el nombre de partícules sigui suficient, és a dir, que superi el llindar mínim de la percepció. Si no es compleixen totes aquestes premisses no hi ha olfacció ni olor. A més, les partícules oloroses no poden ser de qualsevol tipus, sinó que han d’estar formades per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Aquestes partícules solen ser molècules lleugerament solubles en aigua per poder travessar la mucositat i han de ser solubles en lípids per connectar amb els receptors olfactius. Com que les essències s’extreuen de determinades plantes, l’olor que desprenen no és exactament igual que la que nosaltres coneixem i fins i tot de vegades és molt diferent. Per aquest motiu, l’equip tècnic de l’exposició ha hagut de fer un treball d’investigació amb la finalitat d’aconseguir una solució que no fos ni massa concentrada ni massa diluïda per tal que es correspongués amb l’olor real de les substàncies que es recullen en la mostra. Origen i evolució de les olors El desenvolupament dels sentits constitueix una peça clau de l’evolució dels animals, ja que els permet adaptar-se a l’entorn i respondre als canvis que s’hi produeixen. Els sentits reben informació de l’ambient, en forma d’estímuls físics i químics, i la transmeten al cervell. L’estructura i la localització dels sentits són molt diverses. Un exemple curiós pot ser el de les papallones: tenen receptors gustatius a les potes per poder identificar les flors de les quals xuclen el nèctar. L’olfacte, molt sensible, està situat a les antenes. En algunes espècies, la sensibilitat olfactiva és extraordinària. Entre els invertebrats destaca la dels insectes. Entre els vertebrats, la dels mamífers, en particular els rosegadors, felins i cànids. L’ésser humà, tot i que no destaca entre els animals pel seu sentit olfactiu, com a mamífer té una capacitat d’olorar molt alta. A més, utilitza la percepció més elevada d’altres animals: porcs per trobar tòfones; gossos per caçar, buscar persones, localitzar drogues, etc. Una altra de les qualitats de l’olfacte és la persistència de l’estímul extern. Un animal no pot veure, sentir ni tocar res que no tingui davant seu. En canvi, mitjançant l’olfacte, sí que pot captar la presència d’alguna cosa, fins i tot passats uns quants dies. És la conseqüència de la persistència de les substàncies oloroses, que continuen emetent partícules identificables durant molt de temps. Per això un gos pot seguir el rastre d’una guineu o d’un conill, una papallona mascle troba la seva parella a un kilòmetre de distància, sense ni tan sols haver-la vista o sentida, o un felí reforça la seva presència perquè sigui captada per qualsevol competidor. ExpoCaixa ExpoCaixa t.é per objectiu aproximar-se i sensibilitzar tots els públics, posant a l’abast de tothom una sèrie d’exposicions itinerants de caràcter divulgatiu sobre temes socials, mediambientals, històrics i científics de manera entenedora i lúdica, amb la finalitat d’estimular el coneixement i crear punts de trobada. “Ficar-hi el nas”, recorre el territori fent servir com a plataforma multidisciplinària un tràiler. D’aquesta manera, l’exposició, que és a dins d’un contenidor habilitat, pot recórrer fàcilment les diferents poblacions, amb la qual cosa aconsegueix arribar a un nombre molt alt de llocs d’exposició en el mínim temps possible. Aquesta exposició utilitza un innovador sistema de contenidor automatitzat per conservar i preservar la complexa barreja de gasos, vapors i pols amb la qual s’ha elaborat cada fragància. A més, l’ample espai que ofereix el tràiler un cop obert, permet instal•lar-hi diferents mòduls expositors tancats per metacrilats, i crear una atmosfera de silenci i foscor perquè les olors siguin les úniques protagonistes del moment.

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils